dissabte, 18 d’abril del 2015

#1+ Fitxa tècnica

Nom: Alice
Nom científic: Alicinus Stressatus
Edat: 240 mesos
Hàbitat: Catalunya
Llengua materna: català
Llengua primera: català
Llengua nadiua: català, castellà
Llengua segona: anglès, francès
Llengua d’herència: francès*

Ventall lingüístic:

*Vegeu entrada “#1 Le moi i les llengües

dimarts, 7 d’abril del 2015

#1 Le moi i les llengües

L'espècimen conegut amb el nom d’Alicinus Stressatus habita en un poble perdut entre les vinyes de l'Alt Penedès que no passa dels tres mil habitants i que a ella li agrada anomenar ‘Riodebolos’ creient-se, així, d'allò més original i intentant fer al·lusió als canvis ridículs que patiren els noms de molts pobles catalans durant la guerra civil. L'Alicinus té el 50% de gens catalans i l'altre 50% correspon a genètica francesa. Així doncs, seria molt bonic que la nena pogués parlar tres llengües, donant com a resultat una persona que dominés a la perfecció el català, el castellà i el francès. Doncs no és així! Per una banda, aquest espècimen domina el català prou bé, ja que és la seva llengua materna. D'altra banda, el seu castellà és un castellà riudebitllenc, d'aquell que el notes en la fonètica forçada. I què ha passat amb el francès? Donarem les culpes al progenitor: el seu pare renega de la seva antiga pàtria i es va negar a injectar-li dosis de la llengua de Molière quan era petita.

Durant la seva escolarització, el català va ser la llengua dominant. La primera aparició de la lengua del imperio va ser amb RTVE i l'anime japonès Digimon. En aquella època, per ella, parlar en castellà era com parlar en català, però afegint una ‘o’ al final de cada substantiu masculí. [...] El francès era aquella llengua que parlava una gent que no parava de fer-se petons, que havia de visitar cada estiu, viatge que comportava interminables hores en cotxe que esgotaven la bateria de la Game Boy. Durant els juliols de la seva infància es dedicava a perfeccionar la seva pronunciació del ‘bonjour’ i del ‘je-veux-de-l’eau-s'il-vous-plaît’. A part d'aquestes tres primeres llengües, l'anglès va aparèixer en forma d'animals i colors en fitxes a parvulari que es van anar complicant a mesura que anava passant cursos. Després van venir els cursos extraescolars d'anglès i de francès durant l'institut ―imposats a la força― i, més endavant, les classes extra durant el període d'estudiant universitària ―aquest cop, auto-imposats―.

Situació actual de l'espècimen:

  • Català: nadiu.
  • Castellà: nadiu [inserir riures enllaunats].
  • Anglès: avançat (té el B2 acreditat i encara s'ha d'espavilar per acreditar el C1). Tècnicament, l'estada de dues setmanes en un poble del sud-est de la costa Britànica va servir per millorar les seves habilitats lingüístiques, tot i que la ingesta incessant de pel·lícules i sèries en versió original també configura una millora substancial.
  • Francès: intermedi (de nou el B1 acreditat i caldria acreditar també el B2). Pregunta d'investigació: pot millorar-ne el nivell escoltant black metal francès?
  • Japonès: el ‘Kawaii Desu Senpai’ de pseudo-weeaboo es considera conèixer l'idioma? (Resposta: no). 

Futur de l'espècimen: 
Li agradaria estudiar més llengües, però el seu caparró comença a saturar-se i no es veu amb prou temps com per començar a estudiar un altre idioma, ja que prefereix continuar millorant l'anglès i el francès.