dilluns, 1 de juny del 2015

#8 Internet


Experiències amb EVA (Entorn Virtual d’Aprenentatge)


Primer contacte: 192 mesos

Ubicació 1.0: Intermunicipal del Penedès

Ubicació 2.0: Moodle

Context: Educació Física

Primeres impressions: desconcert i caos.

Declaracions: “QUÈ ÉS AIXÒ?”, “PERÒ COM C*NY FUNCIONA AQUESTA M*ERDA?”, “PER QUÈ NO EM FUNCIONA?” (ಠ)ノ彡┻━┻

Valoració: “El primer contacte va ser intens. Em semblava una tonteria haver de fer servir una plataforma virtual a l’institut, sobretot per una assignatura com la d’Educació Física [notice the negative connotation in this comment]. Ara bé, després vaig considerar que aquesta experiència va servir com a escalfament pel que seria fer servir una aula virtual a la universitat, on totes les assignatures estan complementades amb aquesta plataforma, sense la qual, ara, sí que seria un caos.

Crítica: és un programa de suport a les classes presencials (o no presencials) per tal de poder seguir el programa amb major facilitat i tenir accés als materials proporcionats pel professor.

 

Experiències amb EPA (Entorn Personal d’Aprenentatge) 


Declaracions: “El meu EPA es divideix en professional i no professional, però crec que les fronteres són una mica difuses entre els dos àmbits. Vull dir que encara que el personal no es mescli amb el professional, el professional sí que incideix en el personal (això sembla una mica liat, però per fer-nos entendre seria una cosa com la següent: el correu de la universitat el tinc vinculat al personal i només utilitzo aquest últim per comunicar-me). Tornant al professional, tinc un perfil que encara haig d’omplir a Linkedin i un a l’Infojobs (encara haig de migrar el CV de l’Infojobs a Linkedin). A més a més, tant al correu, com al Facebook rebo informació interessant relacionada amb les llengües i l’activitat, ja sigui per haver-me subscrit a cadenes de missatges sobre aquests aspectes, com tenint el like activat a certes pàgines del Facebook. I pel que fa a l’àmbit personal, doncs hi ha Twitter i Tumblr que m’aporten informació interessant d’àmbit no acadèmic.”

*   *   *
[1] MOGUS, Ana; DJURDJEVIC, Ivana; SUVAK, Nenad. (2012). "The impact of student activity in a virtual learning environment on their final mark". Active Learning in Higher Education November 2012 vol. 13 no. 3 177-189. Online: http://0-alh.sagepub.com.cataleg.uoc.edu/content/13/3/177.full.pdf+html
[2] ÁLVAREZ, David. (2010). "¿Qué es un PLE?". Recuperat des de https://tallerple.wordpress.com/2010/06/06/%C2%BFque-es-un%C2%A0ple/

2 comentaris:

  1. LIDIA.
    Alice, a mí em va passar al revés que a tu. Tot i que el Moodle era nou per mí, no em va "espantar". El que "m'espanta" són els professors desorganitzats. És a dir, un Moodle pot ser molt útil si et trobes amb un professor que et classifica de manera lògica els recursos i no en penja 1000 de manera desordenada i sense sentit. Les tecnologies estan creades per ser adaptades per aquell qui les utilitza, per tant, és responsabilitat de cadascú fer-les servir d'una manera adequada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lídia, el problema és que molts no el saben fer servir (aquella famosa frase de "3 doctorats i encara no saben com funciona Moodle") i potser caldrien cursets exprés per aprendre'n.

      Elimina