dijous, 28 de maig del 2015

#7 Recursos didàctics

A l’espècimen 6XD se li han facilitat un enorme gruix de materials didàctics lúdics, intentant ser atractius i adaptats a les seves necessitats i interessos, al llarg del seu ensinistrament lingüístic per tal de millorar les seves habilitats amb la llengua.


Habilitats receptives orals

Bàsicament en L2 (anglès i francès).

Se li han presentat listenings formals proveïts als llibres de text, així com material informal escollit pel professor encarregat del seu aprenentatge.

Per una banda, pel que fa al material formal, trobem majoritàriament diàlegs, dels quals n’ha d’extreure la informació important per tal de respondre un qüestionari o omplir graelles d’informació. També se l’ha entrenat, durant l’última etapa escolar, a omplir buits d’informació cada vegada més extensos, els quals no eren del seu agrat, ja que la professora exigia escriure les mateixes paraules que pronunciava l’exercici.

Model bàsic d'exercici.
D’altra banda, alguns professors més humanistes amb mètodes més progressistes, alternaven els listenings reglats amb vídeos més informals, com ara cançons (Ai, el lemon tree! [1]), vídeos culturals (This is Britain [2]) o vídeos humorístics (Cliché ! [3]).

[1] [2]
 [3]

Habilitats productives orals

Bàsicament en L2 (anglès i francès). Observacions: potser hauria calgut en L1 (castellà).

Durant l’institut la seva ansietat augmentava tement activitats d’expressió oral. Els exercicis més freqüents eren representacions teatrals en grup, jocs de rol i simulacions davant la resta de companys (les més temudes eren les que es preparaven i s’interpretaven durant la mateixa hora de classe; la falta de preparació i memorització feien que experimentés pànic escènic). La por es transformava en alleujament quan apareixia l’escapatòria d’enregistrar la representació en vídeo; l’últim exercici d’aquesta modalitat va tractar-se d’organitzar un telenotícies [fitxer destruït].

Habilitats receptives escrites


En totes les llengües (lectures més extenses en L1 i de més breus en L2).

Per contribuir en l’alfabetització de l’Alicinus Stressatus des de ben petita sempre se li ha proporcionat material de lectura. Primer voluntari a casa i després a l’escola. Com que ja estava habituada a llegir i ho feia de gust, el club de lectura de parvulari (veure entrada #2: 84 mesos) va ser més un joc que una obligació. Ara bé, algunes de les lectures imposades durant l’etapa escolar li van semblar una pèrdua de temps i no podia entendre com és que li tocava llegir uns llibres que no li despertaven cap mena d’interès podent-ne llegir d’altres molt més interessants.

Maldita Regenta.

Habilitats productives escrites

En totes les llengües.

Pel que fa a l’expressió escrita, estretament lligada a la comprensió escrita, també es pot diferenciar en el que escrivia lliurement i obligadament. Separarem els diaris personals on, de petita, escrivia sobre les excursions, els dies “especials” i sobre altres temes d’interès infantil i adolescent; del material de creació pròpia que se li proposava a classe. Els exercicis d’escriptura es poden dividir en els següents percentatges: 60% dictats, 20% narracions per concursos (obligatoris) d’escriptura [Un cop va guanyar un certamen i l’obsequi, en comptes de ser un llibre com els altres anys, aquell cop va ser un barret de Pare Noel amb barba. Reacció de l’espècimen aquí], 20% redaccions setmanals de diferent temàtica.

2 comentaris:

  1. LIDIA.
    Volia comentar-te un cas concret sobre una tasca específica que vas comprovar amb mètodes humanistes: les cançons. Jo pràcticament no escolto música, però recordo al 100% totes les cançons que vaig treballar en anglès i francès a classe. I se m'ha quedat la pronunciació i el vocabulari. Això demostra que hi ha tècniques més eficaces que, per exemple, una mera llista de vocabulari. A més, es treballen diverses habilitats alhora.

    ResponElimina
  2. Judith.

    La Lídia té molta raó en aixó que comenta... jo particularment si queescolto música molt sovint, però és cert que anys després d'haver treballat cançons en anglès, per exemple, encara m'en recordo, i tant que si m'enrecordo! Sembla a ser que la nostra memòria és bastant selectiva (quan li dóna la gana, parlant clar), i a molts de nosaltres els primers anys en contacte amb una L2 ens han deixat petjada.

    ResponElimina