#6 Enfocament i organització de classes

Opinions del subjecte 6XD sobre el seu ensinistrament*.

Impartició de les classes:

La majoria de classes durant tota la meva etapa escolar s’han basat en escoltar el professor i copiar el que escrivia a la pissarra, que més tard es transformà en prendre apunts. El primer any que ens vam trobar que la professora ja no escrivia a la pissarra, crec que tots els alumnes vam tenir un mini atac de cor perquè ens tocava deduir què era important del que deia per apuntar-ho frenèticament a la llibreta. Per sort tots ens proporcionaven alguna fotocòpia de teoria o, si més no, sempre teníem el llibre com a suport. També recordo un cas especial d’un professor de biologia que, cansat que els estudiants se li queixessin durant les classes i no paressin d’interrompre el seu discurs demanant que repetís el que acabava de dir, va decidir que en comptes d’explicar, es passaria l’hora dictant. Aquell any tots vam millorar la nostra cal·ligrafia a còpia de dictats sobre la reproducció de les cèl·lules.

Exercicis de gramàtica:

A totes les classes de llengües, les normes gramaticals ens les presentaven en primer lloc i a continuació fèiem exercicis. Ara bé, en el cas d’anglès, durant les classes de repàs extraescolars per examinar-me del FCE, vam practicar amb el Total English de Pearson en el qual la gramàtica es donava amb unes fitxes d’anàlisi inductiu: primer teníem exercicis o exemples i després completàvem la norma. És un bon mètode per fer treballar el cervell de l’estudiant, però només ho veig factible per persones que ja tinguin un nivell intermedi de la llengua en qüestió.

D’altra banda, recordo exercicis de gramàtica castellana repetitius i “estúpids” durant la ESO com els de les fotografies següents, on es veu el mateix tipus d'activitat una i altra vegada i un altre d'ordenar lletres.

Projectes i tasques:

Al llarg dels anys d’escola, d’institut i d’universitat sempre hi ha hagut activitats cooperatives, ja fossin en parelles o en grups. Treballar en un equip és totalment diferent de treballar tot sol. S'ha demostrat que és més beneficiós per a tothom compartir tasques en lloc de carregar-se totes les responsabilitats un mateix. Encara que tots dos mètodes tenen avantatges i desavantatges, el balanç general s'inclina a favor del treball en equip. D'una banda, la col·laboració permet als estudiants fer front a tasques difícils i complexes amb més facilitat i més ràpid que si algú ha de fer-ho per si mateix. Resoldre un problema des de moltes perspectives dóna més idees per resoldre’l amb èxit. D'altra banda, un enfocament de grup també augmenta les possibilitats de detecció d’errors que a algú sol se li podrien passar per alt. No obstant això, de vegades el problema apareix quan és el moment de compartir el treball amb persones que tenen diferents procediments cadascun. La unitat de l'equip fallarà si hi ha una manca d'alineació dels interessos i els procediments dins dels seus membres, o si hi ha algú que vol tot el crèdit pel seu compte. En resum, és cert que més d'un cervell funciona millor que un de sol, sempre i quan comparteixin interessos comuns i deixant als interessos personals i les possibles diferències a part per al bé comú. Aquesta és l'única forma de col·laboració per un resultat satisfactori.

*Veure informes destacats a #2 Experimentació amb l’individu i teories lingüístiques.